M8.EL CÉRVOL VANITÓS (Jacqueline Ramos)

NOM: EL CÉRVOL VANITÓS

EDAT: a partir de 6 anys

MATERIAL:  1 conte

DESENVOLUPAMENT:

Hi havia una vegada un cérvol que vivia en un bosc molt al Nord, en un país on la neu queia mesos i mesos, i on el fred feia que l’aigua dels rius, llacs i cascades es congelés. Però, com a tot arreu del món, també aquí arribà la primavera i els rius tornaren a baixar plens d’aigua, i els llacs d’aigües cristal·lines semblaven miralls on es reflectien les muntanyes del voltant. El cérvol d’aquest conte era molt vanitós, sabia que tenia una cornamenta excepcional i es passejava pel bosc amb el cap molt alt. S’acostà a un llac per beure i admirà el seu reflex a la superfície de l’aigua.

-Efectivament- es digué- és una cornamenta com no n’hi ha una altre.

I així romangué encantat de sí mateix, però s’acostà més  per veure’s millor i oh! déu meu! es veié les potes, primes i llargues.

-La veritat es que no són gaire maques, semblen dos branquetes, em desmereixen i trenquen la meva arrogància i ........

I així continua mirant-se la cornamenta i intentant pensar que no tenia aquelles ridícules potes.

De sobte, la veu d’uns caçadors i els seus gossos va arribar a les seves orelles.

Ja sabeu que es molt perillós per un cérvol quedar-se bocabadat a qualsevol lloc i sobretot al costat d’un riu o d’un llac, doncs és on són més visibles pels caçadors que allí estan, esperant les seves preses, amagats darrera els arbres.

El cérvol va girar cua i corrents cap al bosc!, per tal d’amagar-se. Corre i corre, i cada cop entrava en la part més frondosa i més intrincada on els caçadors no el podrien seguir. Ell també tenia grans dificultats per entrar-hi doncs la seva gran cornamenta era un greu impediment.

Quan cregué que el perill havia passat i no sentí més als gossos que el perseguien s’aturà per descansar ja que havia corregut fins al límit.

-I pensar que m’he avergonyit de vosaltres estimades potetes meves que m’heu salvat la vida i que estava tan ufanós de la meva magnífica cornamenta  que quasi no em deixa amagar-me dels meus perseguidors. 

I des d’aleshores el cérvol no s’aturà al llac més que el temps necessari per veure aigua.

Es mirava les seves potetes amb alegria i portava la seva cornamenta amb dignitat.

Materials de suport

CD Duniazad

Propostes de treball a l’aula

 Exercitar les habilitats cognitives per a la solució de problemes.

 Podem demanar als alumnes que analitzin quin és el veritable problema del cérvol.

 És el que ell pensa?, les seves potetes?, farem exercicis d’aplicació dels cinc pensaments de Spivack i Shure.

 L’autoestima del cérvol ha estat en perill per no saber distingir entre el que és un veritable problema i un fet que ens pot agradar més o menys però que no el podem qualificar de problema. Sabríem definir un problema?

 Podem fer un debat sobre les coses que pensem que són un problema i potser no ho són.